Tant en un terreny, més o menys extens o com a la teva propia casa, el que em de fer sempre es planificar-ho tot amb antel-lació.

1. Rotació de cultius


Les rotacions de cultius són indispensables per mantenir la fertilitat dels sòls i evitar els problemes de plagues i fongs del sòl i de males herbes que poden suposar la repetició dels mateixos cultius en el mateix lloc.

2. Aigua

• S'intenta fer un ús eficient de l'aigua i no malgastar.

• Es poden reutilitzar les aigües residuals urbanes i industrials per a l'agricultura. Una altra alternativa és la dessalació d'aigües marines o salobres

• La sobreexplotació d'aqüífers provoca la salinització d'aigües i sòls per la invasió de fronts marins en zones costaneres, mentre que a les zones interiors, resulta de la invasió dels fronts salins en contacte amb materials salífers i guixencs. Tant una com l'altra són de difícil solució.

3. Erosió

• L'erosió i la degradació del sòl és un dels grans problemes ambientals.

• Per evitar l'erosió de l'aigua i del vent, llaura poc, cobreix el sòl amb un mantell a força de fem i palla, per exemple.

• Entre els fruiters es mantenen cobertes d'herba i es sega de tant en tant.

• Disminueix el vessament mitjançant marjades, sistemes de drenatge i cavallons o obstacles que trenquin la continuïtat del pendent.

4. Conreu

• En general, s'ha de llaurar amb la terra en saó. És a dir, ni molt humit ni molt sec. Quan es llaura amb poca humitat s'obté una estructura massa esmicolada o terrosa.

Per contra, les tasques fetes amb massa humitat solen pastar i cimentar les partícules disgregades a l'assecar el terra. Encara que per sembra pot interessar fer-ho amb la terra més seca perquè quedi fina.

• No llaurar per rutina, sinó quan sigui necessari, reduint al màxim el nombre de labors.

• Evitar voltejar el sòl o barrejar horitzons.

dimarts, 6 d’octubre del 2015

Cultius de transgènics per municipis

Aquest mapa, fet per Greenpeace, el primer que es realitza a Espanya d'aquestes característiques, pretén aproximar-se el màxim possible a un "registre públic de cultius transgènics" que el Govern no ha volgut fer i que permet conèixer la informació més detallada d'on hi ha els cultius transgènics, però també els municipis que resisteixen a la seva expansió declarant lliures de transgènics.

Aquesta informació és vital per als agricultors compromesos amb una agricultura sostenible i per a qualsevol altre que desitja que les seves collites estiguin lliures de transgènics.
En els casos en què els governs autonòmics no han ofert informació o es remeten a les dades estimatives del MAGRAMA, no hi ha informació detallada. Castella-la Manxa va contestar només amb la informació per províncies i per això tampoc apareix el detall dels seus municipis.
Situació dels municipis

Aquí podem observar que en 2014 en més de 400 municipis es va conrear blat de moro transgènic, però també que ja més de 180 s'han declarat lliures de transgènics.

Egea de los Cavalleros, província de Saragossa, és el municipi on més blat de moro transgènic s'ha sembrat (2.229 hectàrees). El segueix Don Benito (Badajoz) amb 1.389 ha i Sariñena (Osca) amb 1.277 ha. La majoria dels municipis amb una gran superfície de transgènics es troben a la província de Saragossa i Osca.
Existeixen moltes localitats amb una superfície ínfima de blat de moro transgènic. El que facilita deixar d'utilitzar aquestes varietats, perquè a més en cap cas es justifica el seu ús.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , ,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)