Tant en un terreny, més o menys extens o com a la teva propia casa, el que em de fer sempre es planificar-ho tot amb antel-lació.

1. Rotació de cultius


Les rotacions de cultius són indispensables per mantenir la fertilitat dels sòls i evitar els problemes de plagues i fongs del sòl i de males herbes que poden suposar la repetició dels mateixos cultius en el mateix lloc.

2. Aigua

• S'intenta fer un ús eficient de l'aigua i no malgastar.

• Es poden reutilitzar les aigües residuals urbanes i industrials per a l'agricultura. Una altra alternativa és la dessalació d'aigües marines o salobres

• La sobreexplotació d'aqüífers provoca la salinització d'aigües i sòls per la invasió de fronts marins en zones costaneres, mentre que a les zones interiors, resulta de la invasió dels fronts salins en contacte amb materials salífers i guixencs. Tant una com l'altra són de difícil solució.

3. Erosió

• L'erosió i la degradació del sòl és un dels grans problemes ambientals.

• Per evitar l'erosió de l'aigua i del vent, llaura poc, cobreix el sòl amb un mantell a força de fem i palla, per exemple.

• Entre els fruiters es mantenen cobertes d'herba i es sega de tant en tant.

• Disminueix el vessament mitjançant marjades, sistemes de drenatge i cavallons o obstacles que trenquin la continuïtat del pendent.

4. Conreu

• En general, s'ha de llaurar amb la terra en saó. És a dir, ni molt humit ni molt sec. Quan es llaura amb poca humitat s'obté una estructura massa esmicolada o terrosa.

Per contra, les tasques fetes amb massa humitat solen pastar i cimentar les partícules disgregades a l'assecar el terra. Encara que per sembra pot interessar fer-ho amb la terra més seca perquè quedi fina.

• No llaurar per rutina, sinó quan sigui necessari, reduint al màxim el nombre de labors.

• Evitar voltejar el sòl o barrejar horitzons.

dimecres, 11 de febrer del 2015

Terrenys amb bon drenatge i que retinguin nutrients, la clau del cultiu

Bona capacitat per retenir aigua
Els sòls sorrencs són secs; no emmagatzemen l'aigua com els argilosos i cal regar bastant. Amb els argilosos no hi ha problema en aquest aspecte, fins i tot pot ser negatiu si retenen massa aigua.

»Millora: en terres sorrenques, i per tant, amb baixa capacitat de retenció, pots donar-li cohesió afegint uns 100 quilos per cada 100 m2 de torba o un altre tipus de matèria orgànica i, fins i tot, afegint una mica de terra argilosa.

Si reté poca aigua, rega amb menys quantitat però amb més freqüència. El reg per degoteig en sòl sorrenc és ideal.

Bon drenatge
Els sòls argilosos tenen tendència a entollar, la qual cosa podreix les arrels. Encara que no tots els sòls argilosos drenen malament. Atenció en les zones baixes, que és on s'acumula més aigua.

Millora: per millorar un mal drenatge, pots fer el següent:

1. Instal·lar tubs de drenatge.
2. Donar pendents al terreny per evitar bassals.
3. Aportar sorra: uns 2 o 3 metres cúbics per cada 100 m2 de superfície. Com més, millor.
4. Aportar matèria orgànica al sòl: aireja.
5. Escollir espècies que resisteixin millor les seves condicions asfixiants. Consulta aquesta llista.


Bona capacitat per retenir nutrients minerals
Igual que succeeix amb l'aigua, els sòls sorrencs retenen pocs nutrients. El Nitrogen, potassi, Sofre, Ferro, etc. són arrossegats fora de l'abast de les arrels per l'acció de l'aigua del reg i la pluja, perdent aquests elements nutritius.

Els sòls argilosos en aquest aspecte són millors, ja que emmagatzemen molts nutrients minerals; tenen "grans butxaques". Però els nitrats sí que es renten en ambdós tipus de sòls.

Millora: aporta matèria orgànica. Per exemple, fem, humus, compost o torba entre 1 i 3 kg. Per m2 i barreja amb la terra.

En sòls sorrencs fes servir fertilitzants d'alliberament lent en lloc dels minerals solubles tradicionals, perquè es vagin dissolent poc a poc i es perdi menys.